La solució qe havia pres era la millor opció. Podia fer el que volgués sense que ningú em demanés res. Quedava bé sempre i llavors encara em deixaven fer més la meva. Genial!!!
Però les coses es van començar a complicar. Els meus pares em van "pillar" amb una petita mentida, i van començar a sospitar que la seva filleta no era el que semblava. Res més lluny de la realitat.
Al trimestre següent van decidir que m'enviarien fora a estudiar, interna a un col.legi, i que només tornaria els caps de setmana. El món em va caure a sobre momentàniament, ja que de seguida vaig començar a pensar en el que podia treure de profit d'aquella nova situació. I de mentres, a "dissimular" amb el Joan...
Continuava sortint amb la colla, i cap a les 12 de la nit me n'anava amb els meus nous amics. Ells si que sabien disfrutar de la nit, i no el pobre Joan...
I em van ensenyar un munt de llocs nous on anar, i vaig conèixer més gent nova...
No hay comentarios:
Publicar un comentario