Al principi jo era una noia normal, bé, el que tothom (o gairebé tothom) pot considerar normal.
Anava a estudiar, treia bones notes, ajudava als meus pares a casa...fins que un dia vaig decidir no ser tan bona nena...I va coincidir amb la setmana que vaig fer 16 anys.
Totes llegiem revistes de noies, encara ara les publiquen...allà sortien els famosos del moment, posaven les lletres de les cançons que més ens agradaven, feien enquestes de xorrades per noies jovenetes (ara trobo que són xorrades, abans no ho eren!!!), posaven petits poemes i dedicatòries per dir-li al noi que t'agradava...uffff, m'hagués mort de vergonya si algun dia ho hagués fet!!!!
I una se'm va quedar gravada (unes quantes, però aquesta crec que la que més) i és:
"les noies bones van al cel, les dolentes a tot arreu" I és a partir de llavors que vaig decidir ser bona i "dolenta" a la vegada...
