Més val sola.... O Inicis II

Aquella setmana del meu aniversari vaig convèncer a les meves amigues per fer una escapada nocturna. Tothom ho fa, això d'escapar-se una nit d'aventures. És fàcil (ara ho veig fàcil): li dius als pares que vas a casa d'una altra, i llestos.
Per tal que no t'enxampin, s'ha d'anar amb molt de compte, gairebé com un felí que empaita la presa. No pot fallar res, ningú es pot tirar enrera ni pot fer una passa en fals. El més complicat és triar la nit exacta, i que tothom que hi estigui implicat no falli. I s'ha de tenir tot previst per si de cas.
Aquella vegada tot va sortir bé. Cap de les tres que anavem va fallar.
Vam estar tota la nit de festa. Per noies que mai havien sortit de casa més tard de les 9 del vespre, era tot un rècord!
Vam decidir que cada cap de setmana ho fariem així, marxariem el divendres i tornariem el diumenge. Una vegada diriem que era un aniversari, una altra que era un treball...Estava tot calculat. I així és com vam fer una nova colla d'amics, més grans que nosaltres i que sempre sortien de nit. Si alguna de les tres fallava, les altres no es quedarien soles.
Fins que elles em van començar a fallar i em van deixar sola. Cap problema, ja ho diuen: "més val sola que mal acompanyada"

Els inicis...

Vaig descobrir que, dintre meu, desitjava viure de manera molt diferent a com ho estava fent. No volia ser la "nena bona" de sempre. I això era un problema. Vivia a casa, amb els meus pares i els meu germans petits, i havia de "donar exemple". Exemple de què?? D'una vida que a mi no m'agradava?? D'un vida on jo no podia fer el que volgués sense que ningú em controlés?? Ara ho anomenen "crisi de la joventut", o col.loquialment, "l'edat del pavo". Hi ha, fins i tot, programes a la TV que es dediquen a intentar minimitzar les repercusions dels pensaments rebels dels joves cap a la seva vida habitual. El que diuen els pares "no puc amb el meu fill"
Jo no volia que em possessin en cap tractament, vaig pensar. Jo era més llesta...
Llavors, vaig esperar a ser una mica més gran per poder demostrar que era prou madura per fer el que em vingués en gana. Simplement havia d'esperar uns anys...